Pensament i acció
Quedem?
01-07-2009
Autor
Ampliar...Catalunya ha estat sempre un país de nouvinguts. És cosa sabuda. Moltes persones han tractat històricament el tema. Es allò que la directora del Centre d'Estudis Demogràfics, Anna Cabré, n'ha dit el sistema català de reproducció. Malgrat tenir un dels índexs més baixos de fecunditat del món, la població ha crescut segons els requeriments de l'economia del país i, també segons Cabré, per dues característiques que han esdevingut atractives per al que ve de fora. La importància que es dóna al treball al nostre país, d'una banda, i la capacitat de promoció interna un cop s'hi ha arribat, de l'altra, també superiors a les d'altres països. I tot i les condicions sociopolítiques de manca de llibertat en les quals s'han produït les grans onades immigratòries al nostre país, la seva presència no ha estat determinant per impedir la recreació constant d'una personalitat col•lectiva específica com a poble. Malgrat les dificultats polítiques de llargs períodes de la història recent, s'ha mantingut la voluntat de decidir el seu propi futur nacional.
EL FENOMEN IMMIGRATORI, PERÒ, ha tingut unes característiques diferents durant la darrera dècada, com també es sabut. La població estrangera ha passat de representar poc més del dos per cent a finals del segle XX a superar el setze per cent en l'any en curs. I la procedència de les persones que s'han desplaçat a Catalunya per trobar feina i un futur més esperançador que el dels seus llocs d'origen també ha variat substancialment. El Marroc és el país amb més residents al nostre país i, per àrees, l'Amèrica Llatina és la zona amb més presència a la nostra societat. Els reptes que planteja aquesta presència són fonamentalment de tres tipus. De caràcter legal, en el qual tenen bàsicament competències els Estats i la Unió Europea. De caràcter laboral, en el qual el món de l'empresa i de la formació educativa i professional juguen el paper fonamental. De caràcter cultural, en el qual ha d'intervenir també la iniciativa social de base i el món associatiu.
EN L'ASPECTE LABORAL, PER EXEMPLE, no és clar que es pugui mantenir aquell atractiu que deia més amunt en el sentit de tenir més possibilitats d'ascens social que en altres llocs. Des d'un punt de vista cultural, d'altra banda, està per veure com poden dialogar fraternalment en el mateix territori persones amb confessions religioses diferents.
DAVANT D'AQUESTS REPTES, PERÒ, hi ha diverses actituds possibles i sovint predominen les que consisteixen a analitzar la situació ressaltant les connotacions negatives que es poden produir a partir dels nous fenòmens socials de la convivència. Paral•lelament convé que hi hagi propostes i accions que permetin assajar formes positives de convivència i de coneixement mutu. Òmnium Cultural, amb el seu programa Quedem?, ja fa un parell d'anys que ho està posant en marxa. Ja no es tracta només d'observar el tema estadísticament o de constatar els aspectes més crítics, sinó de promoure les experiències més qualitatives vinculades al coneixement personal, a la convivència en grup, en definitiva a la cohesió social.
HI HA D'ALTRES PROGRAMES en marxa que avalen l'interès i l'eficàcia de l'acció ciutadana. Des del voluntariat lingüístic, en el qual s'impliquen molts catalanoparlants que fan parella amb persones que necessiten familiaritzar-se amb la llengua catalana, passant pels Grups de Conversa o les activitats de la Plataforma per la Llengua...
ÀNGELS PASCUAL, EN UNA APORTACIÓ recent sobre la immigració, tracta també del tema lingüístic i cultural. Transcric algunes recomanacions: "Fer entendre a la gent que arriba que el català és pels catalans una forma de viure i que aprendre'l és la manera de compartir-ho. I que l'aprenentatge d'una llengua és un enriquiment, que descobreix una altra mirada sobre el món". I afegeix: "La plena incorporació i la complicitat de les persones nouvingudes és ara, com ha estat en altres moments, totalment necessària per a uns i altres".
PERÒ EL PROGRAMA QUEDEM? que ha posat en marxa Òmnium Cultural no té prioritàriament la finalitat del coneixement de la llengua catalana, encara que és el vehicle habitual de la conversa, sinó la de facilitar la cohesió social a través de compartir una experiència cultural, conjuntament gent nascuda aquí i gent nascuda a fora, i comentar-la després en grup. A través d'aquesta experiència les persones participen en el coneixement mutu, en el descobriment d'altres visions del tema a partir de tradicions culturals diferents, en l'oportunitat de sentir com a propi l'entorn del país on s'ha decidit viure, en definitiva en la possibilitat de construir un futur en comú i de compartir-lo en igualtat de condicions en tant que ciutadans d'aquest país que ja és el seu.
QUALSEVOL PERSONA construeix el sentit de la seva vida a partir d'una memòria i d'un projecte. La memòria i les tradicions culturals poden ser diferents segons cada ciutadà que viu en un mateix territori, ara més que abans, però del que es tracta és de poder compartir un projecte de futur en comú que respongui a les necessitats de tots. I per a això, cal en primer lloc, conèixer i probablement variar l'apreciació que teníem dels altres, i a partir d'aquí, respectar-nos i enriquir el nostre bagatge cultural.
AQUEST PROGRAMA JA HA PERMÈS a més de 5.000 persones participar en l'experiència. És una gota en un oceà però va augmentant l'interès pel projecte en tot el territori del nostre país. Les experiències van des de conèixer barris de la ciutat a compartir espectacles i concerts, des de participar en festes i tradicions a visitar museus i exposicions, etc.
ANNA CABRÉ AFEGEIX OPORTUNAMENT als tres lemes tradicionals d'Òmnium Cultural -llengua, cultura i país- el que ella anomena "convivència i excel•lència amb denominació d'origen". Modestament, això és el que es proposa el programa Quedem?.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dimecres, 1 de juliol del 2009
Il·lustració: Carme Peris
Tags:
Quedem?, convivènica, societat catalana, ciutadania social
Comparteix
